Moises Lopez Vizuete

Articles i publicacions

INTERVENCIÓ DE MOISES LOPEZ, EN REPRESENTACIÓ DE NICARAOCOP A LA TROBADA IBEROAMERICANA SOBRE COOPERATIVISME (2006 A VENEZUELA) EN PRESENCIA D’HUGO CHAVEZ

Llegir més...

El nostre company i amic ens ha deixat (1968-2020)

Llegir més...

Fragment de la carta que ens va dirigir en Moisès, a la Assemblea de Coanegra el passat 4 de Març..

Llegir més...

Si voleu veure i escriure comentaris, testimonis, sentiments o experiències amb en Moisès, ho podeu fer en el següent enllaç

Llegir més...

El cooperativismo como herramienta de democratización

Llegir més...
  • Benvolgut Moi,
    No puc dir que sigui una de les persones que ha tingut la sort de conèixer-te millor, però si que vaig tenir l’oportunitat de comprovar in situ l’espectacular feina que vas fer a Nicaracoop. Ho vas donar tot i vas aconseguir uns resultats per treure’s el barret. Un cop més, enhorabona, les persones quan se’n van son el que queda dels seus actes.
    I en aquell viatge vaig tenir la immensa sort de conèixer a una companya de feina que va esdevenir amiga, la Miquela, una altra personalitat de les que deixa empremta. Miquela, molts ànims en tot aquest procès de dol, cuida molt dels nins que no podran gaudir del seu pare, però a qui sempre els podràs dir que va ser una persona molt gran. Ets d’aquelles poques persones que encara que faci molt temps que no hi parles, quan ho fas la connexió es instantània.
    Una abraçada virtual mooolt gran que espero fer-te en persona l’abans possible.
    Isidre

    Isidre Sala, 5 de maig de 2020

  • Tota sa familia Vanrell Riutort d’es Moll d’Alcùdia volem donar ses nostres condolències a sa nostra cosina Miquela i a sa seva familia, per la pèrdua lamentable del seu company. Admiració per aquestes persones que dediquen la seva vida a ajudar als altres.

    FAMILIA VANRELL RIUTORT, 18 d’abril de 2020

  • Sóc una dona afortunada!
    Conec bona part de la família d’en Moisès. Na Miquela i els fills petits, Toni i Mar, la mare, Maruja, la filla gran, Itza i la germana, la Maru.
    En Moisès era com el sol d’aquest petit univers familiar. Amb la seva força tel·lúrica que imanta i alhora la reenvia perquè tothom al seu voltant tingui més compromís i més solidaritat, empeltà -qui a qui?- tota la família dels valors pels quals ell vivia.
    En Pep Manté, el meu home, amb en Paco Hernández, conegué en Moisès a l’Encuentro de Cooperativas de Venezuela el 2006 i quedà ben fascinat per la seva personalitat.
    Jo el vaig conèixer més tard, el 2009, quan anàrem a Nicaragua per portar una part de les cendres d’en Pep a la Laguna de Apoyo. Ja eren parella amb na Miquela i fou una amistat súbita i profunda alhora.
    El visitàrem a Nicaraocoop, on ens explicà amb el seu apassionament, tan peculiar, el treball que feien de desenvolupament cooperatiu.
    Més tard, a Alcúdia, també ens vàrem veure, ja amb els dos petitons, recordaré sempre una passejada amb ell, en cotxe, pels seus racons illencs més estimats: em mostrà la cala on solia pesca, el bosc proper, Alcúdia la bella, la petita ciutat que els havia acollit, Coanegra on treballava amb la colla amiga i sobretot Can Pastor l’espai on somiava fer florir els camps i revifar l’eco agricultura mallorquina.
    Les utopies el movien intensament!
    I ja en terres catalanes, he pogut acompanyar, xerrar, plorar amb na Miquela en el lent, però inexorable camí d’en Moisès vers l’adéu, definitiu sí, però no absolut, ja que ell serà sempre al nostre cor.
    Els he admirat molt a tots dos pel seu amor, la seva fermesa, la seva dignitat, la seva amistat amb tanta gent i, en el fons, per la seva alegria de poder compartir moments tan dolorosos com bells i únics.
    He reviscut amb ella el també dolorós camí d’en Pep, i m’ha estat molt bo de fer-ho. Gràcies, Miquela, companya d’absències, com ens diem!
    Parlem de tu, però no pas amb pena...
    Perquè avui sento un immens agraïment per l’alè que en Moisès ha infós a la meva vida, al meu llarg dol de dona vídua. Agraïment que supera la pena...
    I, Moisès, si per allà dalt et trobes amb en Pep, bé, feu tots dos el que el cor us digui i envieu-nos un xic de llum que il·lumini aquest mon nostre, sovint tan tenebrós.
    Petons!

    ’Parlem de tu’ - Miquel Martí i Pol - Llibre d’absències

    Maria Majó, l’amiga de Mataró, 14 de maig de 2020

  • Querida Miquela y familia, me uno a los mensajes de todas las mujeres del "Telar de los Sueños" un movimiento espiritual y de economía social solidaria entre mujeres, animando también a Pilar nuestra mujer aguita en el telar.

    Moisés entró en su profundo sueño...ahora será una estrella más en el firmamento infinito. Deseo que sus sueños se hayan cumplido en este tiempo que se le permitió estar. Le tocará ahora ser hermosa mariposa.

    Muchos fortaleza Miquela. Animos y un abrazo grande a la distancia. 🤗😍❤️🌍💥🌈🌈

    Que la energia 13 IX. Sea nuestra gran protección...🌎🌎🌎🌎🌎🌍🌍

    Rosenda Camey Huz, 18 d’abril de 2020

  • Un apapacho fuerte para Miquela, sus hijos y toda la familia !!

    Pilar Ortega, 19 d’abril de 2020